tribuens
Appellatio pronuntiatusque
+/-API: /ˈtribueːns/ (classice) - Syllabificatio phonetica: tri·bu·ēns — morphologica: tribu-ens
Notatio
+/-Participium
+/-Forma | Persona | Tempus | Vox | Modus | Verbum |
---|---|---|---|---|---|
tribuēns | —
|
praesens | activa | participium | tribuō |
Declinatio
+/-positivus singularis | positivus pluralis | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
cas. | masc. | fem. | neut. | cas. | masc. | fem. | neut. |
nom. | tribuēns | tribuēns | tribuēns | nom. | tribuentēs | tribuentēs | tribuentia |
gen. | tribuentis | tribuentis | tribuentis | gen. | tribuentium | tribuentium | tribuentium |
dat. | tribuentī | tribuentī | tribuentī | dat. | tribuentibus | tribuentibus | tribuentibus |
acc. | tribuentem | tribuentem | tribuēns | acc. | tribuentēs tribuentīs |
tribuentēs tribuentīs |
tribuentia |
abl. | tribuente tribuentī |
tribuente tribuentī |
tribuente tribuentī |
abl. | tribuentibus | tribuentibus | tribuentibus |
voc. | tribuēns | tribuēns | tribuēns | voc. | tribuentēs | tribuentēs | tribuentia |