planta
Latine IRecensere
NotatioRecensere
Secundum Watkins, 2000, p. 68, et Pokorny, 1959, pp. 833–834, a lingua prisca Indeuropaea *plant-, forma nasalizata a *plat- seu *pletH₂-, forma extensa a *pelH₂- “planus” derivat.
Etiam potuit derivari a lingua prisca Indeuropaea *plH₂-(e/o)nt-, a *pelH₂- “planus” directo (Sihler, 1995, §112a).
Nomen substantivumRecensere
plant|a, -ae f
- (class.) Pedis imum.
DeclinatioRecensere
f. | sing. | plur. | |
---|---|---|---|
nom. | planta | plantae | I |
gen. | plantae | plantārum | II |
dat. | plantae | plantīs | III |
acc. | plantam | plantās | IV |
abl. | plantā | plantīs | VI |
voc. | planta | plantae | V |
Dictiones collataeRecensere
Hyperonyma
TranslationesRecensere
- planta f
- πέλμα (pelma, n.)
Latine IIRecensere
Haec dictio adhuc stipula est. Amplificando eam adiuvabis Victionarium meliorari. |
NotatioRecensere
A planto, nisi idem quod planta pars pedis sit.
Nomen substantivumRecensere
plant|a, -ae f
DeclinatioRecensere
f. | sing. | plur. | |
---|---|---|---|
nom. | planta | plantae | I |
gen. | plantae | plantārum | II |
dat. | plantae | plantīs | III |
acc. | plantam | plantās | IV |
abl. | plantā | plantīs | VI |
voc. | planta | plantae | V |
Vide etiamRecensere
Formae affinesRecensere
planta etiam dictio est in aliis linguis: |