muniendus
Appellatio pronuntiatusque
+/-API: /muːniˈen.dus/ (classice) - Syllabificatio phonetica: mū·ni·en·dus — morphologica: mun-iend-us
Notatio
+/-Gerundivum
+/-Forma | Persona | Tempus | Vox | Modus | Casu | Verbum |
---|---|---|---|---|---|---|
mūniendus | —
|
—
|
passiva | gerundivum | nominativo | mūniō (mūnīre) |
Declinatio
+/-positivus singularis | positivus pluralis | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
cas. | masc. | fem. | neut. | cas. | masc. | fem. | neut. |
nom. | mūniendus | mūnienda | mūniendum | nom. | mūniendī | mūniendae | mūnienda |
gen. | mūniendī | mūniendae | mūniendī | gen. | mūniendōrum | mūniendārum | mūniendōrum |
dat. | mūniendō | mūniendae | mūniendō | dat. | mūniendīs | mūniendīs | mūniendīs |
acc. | mūniendum | mūniendam | mūniendum | acc. | mūniendōs | mūniendās | mūnienda |
abl. | mūniendō | mūniendā | mūniendō | abl. | mūniendīs | mūniendīs | mūniendīs |
voc. | mūniende | mūnienda | mūniendum | voc. | mūniendī | mūniendae | mūnienda |